Aquesta Hora Consagrada

[Una invocació ofert per James O'dea el 25 de setembre.]

No els veus

els espectres delmats de la conflagració violenta

cobert de cendres

el poble famolenc, les nacions famolencs

els refugiats ofegats

tots els éssers trepitjats en degradació

amuntegant el nostre camp d'ombra col·lectiu?

Aneu a buscar-los. En això, això

hora consagrada de l'esdevenir humà

troba la teva família estranya, perduda i abandonada.

Fes-los un petó fins que les cendres de la seva traïció passin de grises a vermelles

i el rubor de l'amor bufa

l'única ànima, l'única vida de tots.

No els sents

les taques de verí, el plàstic necròtic,

les zones mortes dels oceans, els càncers, els tumors,

les morts, les extincions diàries

l'alè de vida sufocat a escala genocida?

No sents el foc i la inundació en la teva pròpia carn i sang?

Ves a curar el trauma de la Terra. En això, això

hora consagrada de l'esdevenir humà sent els teus rius

els teus llacs, els teus boscos i muntanyes,

sentir la seva frescor, la seva pura força vital corrint les teves venes,

obrint el teu cor a l'única Mare,

l'única ànima, l'única vida de tots.

No els coneixeu

els sagrats guardians de l'hora, els oients del cor

els agents de la veritat, els instruments del despertar de l'ànima

la consciència que augmenta la llum ressuscita el poder de la transfiguració

al centre de la teva pròpia consciència compassivament madura?

Aneu a manifestar aquest poder. En això, això

hora consagrada de l'esdevenir humà

canten els cors comunals de col·laboració

arrossegant el nostre món ferit

amb l'audàcia divinament celebrada per celebrar

l'única ànima, l'única vida de tots.