Amor creatiu
La compassió és un moviment espontani de plenitud. No és una decisió estudiada per ajudar els pobres, per ser amable amb els desafortunats. La compassió té un impuls tremend que, naturalment i sense elecció, ens mou a accions dignes. Té la força de la intel·ligència, la creativitat i la força de l'amor. La compassió no es pot cultivar; no deriva ni de la convicció intel·lectual ni de la reacció emocional. Simplement és allà quan la plenitud de la vida esdevé un fet que es viu veritablement.
La compassió no es manifesta quan vivim a la superfície de l'existència, quan intentem reconstruir una vida còmoda a partir de fragments fàcilment disponibles. La compassió requereix una immersió a les profunditats de la vida, on la unitat és realitat i les divisions només una il·lusió. Si ens detinguem en les capes superficials de l'ésser, serem massa conscients de les aparents diferències entre els éssers humans a nivell físic i mental, i de la diferència superficial en cultures i comportaments. Si penetrem en l'essencial, però, descobrirem que no hi ha res fonamental que diferenciï un ésser humà d'un altre, o un ésser humà de qualsevol altra criatura vivent. Totes són manifestacions de la vida, creades amb els mateixos principis vitals i nodrides pels mateixos sistemes de suport vital. La unitat és la realitat absoluta; la diferenciació només té una realitat transitòria i relativa.
No n'hi ha prou que uns quants membres de la societat penetrin en les profunditats de la vida i ofereixin relats fascinants sobre la unitat de tots els éssers. El que cal en aquests temps crítics és que totes les persones sensibles i afectuoses facin un descobriment personal del fet de la unitat i permetin que la compassió flueixi a les seves vides. Quan la compassió i la realització de la unitat esdevinguin la dinàmica de les relacions humanes, la humanitat evolucionarà.
Estem patint arreu del món en la foscor de la misèria que hem creat. En creure en allò fragmentari i superficial, no hem aconseguit viure junts en pau i harmonia, i per això la foscor s'alça molt a l'horitzó. És en aquesta foscor que la gent comuna com tu i jo sentim la urgència d'anar més enllà, d'abandonar els enfocaments superficials que són inadequats i d'activar les forces creatives disponibles per a cadascun de nosaltres com a expressions de plenitud.
La vasta intel·ligència que ordena el cosmos està disponible per a tothom. La bellesa de la vida, la meravella de viure, és que compartim creativitat, intel·ligència i potencial il·limitat amb la resta del cosmos. Si l'univers és vast i misteriós, nosaltres som vast i misteriosos. Si conté innombrables energies creatives, nosaltres contenim innombrables energies creatives. Si té energies curatives, nosaltres també tenim energies curatives. Adonar-nos que no som simplement éssers físics en un planeta material, sinó que som éssers complets, cadascun un cosmos en miniatura, cadascun relacionat amb tota la vida de maneres íntimes i profundes, hauria de transformar radicalment la manera com ens percebem a nosaltres mateixos, els nostres entorns, els nostres problemes socials. Res no es pot aïllar mai de la plenitud.
Hi ha molt potencial inexplorat en cada ésser humà. No som només carn i ossos o una amalgama de condicionaments. Si fos així, el nostre futur en aquest planeta no seria gaire brillant. Però hi ha infinitament més a la vida, i cada ésser apassionat que s'atreveix a explorar més enllà del fragmentari i superficial cap al misteri de la totalitat ajuda a tota la humanitat a percebre què és ser plenament humà. La revolució, la revolució total, implica experimentar amb l'impossible. I quan un individu fa un pas en la direcció del nou, de l'impossible, tota la raça humana viatja a través d'aquest individu.