Equanimitat: el permís radical per sentir

Comenceu amb una explicació de 5 minuts sobre què és l'equanimitat i seguiu-la amb alguns matisos més.

L'equanimitat és una habilitat fonamental per a l'autoexploració i la intel·ligència emocional. És un concepte profund i subtil que sovint s'entén mal i es confon fàcilment amb la supressió del sentiment, l'apatia o la inexpressivitat.

Equanimitat prové de la paraula llatina aequus que significa equilibrat, i animus que significa esperit o estat intern. Com a pas inicial per entendre aquest concepte, considerem per un moment el seu contrari: què passa quan una persona perd l'equilibri intern.

En el món físic diem que una persona ha perdut l'equilibri si cau cap a un costat o un altre. De la mateixa manera una persona perd l'equilibri intern si cau en una o altra de les reaccions contrastades següents:

• Supressió : sorgeix un estat de pensament/sentiment i intentem fer-hi front omplint-lo, negant-lo, endurint-lo, etc.
• Identificació –Sorgeix un estat de pensament/sentiment i el fixem, l'aferrem de manera inadequada, sense deixar que sorgeixi, s'escampi i passi amb el seu ritme natural.

Entre la supressió d'una banda i la identificació de l'altra hi ha una tercera possibilitat, l'estat equilibrat de no autointerferència... equanimitat. […]

L'equanimitat desmenteix l'adagi que no pots "tenir el teu pastís i menjar-lo també". Quan apliques l'equanimitat a les sensacions desagradables, flueixen més fàcilment i, com a resultat, causen menys patiment. Quan apliqueu l'equanimitat a les sensacions agradables, també flueixen més fàcilment i, com a resultat, proporcionen una realització més profunda. La mateixa habilitat afecta positivament ambdós costats de la imatge de sensació. D'aquí la següent equació:

Purificació psicoespiritual = (Dolor x Equanimitat) + (Plaer x Equanimitat)

A més, quan els sentiments s'experimenten amb equanimitat, assegura la seva funció adequada com a motivadors i directors de la conducta en lloc de conduir i distorsionar la conducta. Així, l'equanimitat té un paper crític en el canvi de comportaments negatius, com ara l'abús de substàncies i alcohol, l'alimentació compulsiva, la ira, la violència, etc.  

L'equanimitat implica la no interferència amb el flux natural de la sensació subjectiva. L'apatia implica indiferència davant el resultat controlable dels esdeveniments objectius. Així, tot i que aparentment semblants, l'equanimitat i l'apatia són en realitat oposades. L'equanimitat allibera energia interna per respondre a situacions externes. Per definició, l'equanimitat implica un permís radical per sentir i, com a tal, és el contrari de la supressió. Pel que fa a l'expressió externa dels sentiments, l'equanimitat interna dóna la llibertat d'expressar-se externament o no, depenent del que convé a la situació.

--Shinzen Young, de "Què és l'equanimitat"